AVIADA D'OCELLS
El dia 13 de Febrer de 2005, es va organitzar una xocolatada popular i una aviada d'ocells cantaires, on es van deixar anar un total de 55 ocells. Hi havia 35 caderneres, 10 passarells, 10 verdums i 10 pinsans. Tots aquest ocells no han estat aptes per participar en concursos de cant d'ocells.
CONCURS FEDERATIU COMARCAL MANRESA-BERGA
El dia 27 de Febrer de 2005, al pavelló firal, la nostra societat va organitzar el concurs ocellaire Federatiu de la comarca Manresa-Berga. Hi participaren un total de 191 ocells, entre els quals hi havia 35 pinsans, 33 verdums, 44 passarells i 80 caderneres. La modalitat del concurs era de rapidesa i els guanyadors van ser els següents:
PINSÀ
1-Lluis Marginet (S.O.Berga)=150 rossinyols
2-José Gonzalez (S.O.Igualada)=82 rossiyols
3-Andres Gallego (S.O.Súria)=81 rossinyols
4-Jaume Subira (S.O.Berga)=70 rossinyols
5-José Manuel Jurado (S.O.Sallent)=60 rossinyols
6-José Rodriguez (S.O.Santpedor)=40 rossinyols
PASSARELL
1-José Maria Mateo (S.O.La Jové)
2-José Gonzalez (S.O.Igualada)
3-Julian Marin (S.O. El Poniente)
4-Pere Costa (S.O.Súria)ç
5-José Maria Olsina (S.O.Esparraguera)
6-Pere Gómez (S.O.La Frontera)
VERDUM
1-Julian Marin (S.O.El Poniente)
2-Jordi Rodriguez (S.O.La Jove)
3-Juan Marco (S.O.Berga)ç
4-Joan Valenzuela (S.O.La Frontera)
CADERNERA
1-Miguel Ansio (S.O.El Poniente)
2-Julian Marin (S.O.El Poniente)
3-Julian Marin (S.O.El Poniente)
4-Joaquin Mate (S.O.L'Estesa d'Agramunt)
5-Miguel Ansio (S.O.El Poniente)
6-Juan Garrido (S.O.Manresa Primavera)
sábado, 10 de marzo de 2012
miércoles, 15 de febrero de 2012
L'ESTESA D'AGRAMUNT (temporada 2003-2004)
TEMPORADA 2003
El dia 27 de Setembre de 2003 es va fundar la Societat Ocellaire l'Estesa d'Agramunt.
La societat va sorgir quan un grup d'ocellaires d'Agramunt es van atrevir a tirar endavant un projecte, que ja portaven un temps rumiant de fer-lo realitat i un cert dia es van posar d'acord per tirar endavant tota la paperasa que avui dia demanen per qualsevol cosa.
El primer que vam fer va ser informar-nos de tots els papers que en feien falta per fundar la societat.
Vam anar a Esports de Lleida on ens van donar tots els formularis que necesitavem, un cop vam tenir tots els papers vam començar a realitzar les gestions, un dels requisits era que havia de ser fundada per 12 membres, els quals són el cor de la societat i dels projectes que teniem en ment.
Els socies fundadors de la societat són: Sr.Juanjo Mendoza (president), Sr.Miguel Angel Fernández López (sots-president), la Sra.Judith Solans Puigredon (Secretaria), la Sra.Patricia Catro Martinez (tresorera) i com a vocals el Jesus Hernández Zorro, Antonio Caballé Mestre, Juan Antonio Mendoza Barbero, Francisco Fernández Caler, Félix Mendoza Pérez, Joan Carabasa Ros, Joan Carabasa Infante, José Morenate Lorente i Ramon Martinez Bautista.
Deprés de fer tots els papers la Junta Directiva es va reunir per preparar la temporada 2004 amb molt d'entusiasme i espenta, es va fer un volador per posar tots els ocells que no servien per concursar que posteriorment es deixaben anar, es va buscar una seu social per fer el concuros de cant de taula, que va ser el Bar Tres Hermanos, d' Agramunt, i ens vam inscriuré a la Federació de caça de la Territorial de Barcelona, on vam entrar dintre de la comarca Manresa-Berga, i ens van donar data per realitzar el nostre primer concurs Territorial, va ser el 22 de Febrer al col.legi Macià Companys, i així va neixer la societat Ocellaire l'Estesa d'Agramunt.
TEMPORADA 2004
Aquest va ser el nostre primer any com a societat federada legalment i teniem una gran cantitat de projectes que vam dur a terme.
Aviada d'ocells
El dia 15 de febrer, es va fer una aviada d'ocells i una xocolatada popular, aquest dia van venir els anelladors del Departament de Medi Ambient on van procedir a l'anellatge dels ocells, es van deixan anar un total de 30 ocells de les quatre plomes que ens deixen capturar, eren ocells no aptes i sense qualitats per participar en concursos de cant d'ocells. Pel que fa a la xocolatada, va estar molt concorreguda on quasi be es va acabar tota, la xocolata desfeta que va sobrar, l'entitat la va portar a la residència geriatrica de cal Mas Vell d'Agramunt.
Concurs ocellaire federatiu (comarcal Manresa-Berga)
El dia 22 de febrer es va fer el nostre primer concurs oficial, la modalitat era de rapidesa i on hi van participar un total de 187 ocells repartits de la següent manera: 33 pinsans, 40 passarells,48 verdums i 66 caderneres.
Els guanyadors per categories van ser els següents:
PINSA
1-José Manuel Jurado (S.O.Sallent)
2-Manuel Giraldes (S.O.Súria)
3-Lluis Marginet (S.O.Berga)
4-José Manuel Jurado (S.O.Sallent)
5-Lluis Marginet (S.O.Berga)
6-Julian Marin (S.O.Poniente)
PASSARELL
1-Julian Marin (S.O.Poniente)
2-José Maria Mateo (S.O.La Jove)
3-Julian Marin (S.O.Poniente)
4-Manuel Giraldes (S.O.Súria)
VERDUM
1-Julian Marin (S.O.Poniete)
CADERNERA
1-Jordi Rodriguez (S.O.La Jove)
2-Josep Puigredon (S.O.Igualada)
3-Julian Marin (S.O.Poniente)
Concurs cant de taula social (classificació temp.2004)
PASSARELL
1-Juan Carlos Duran (Vilanova del Camí)=10 punts
2-Miguel Fernández (Agramunt)=7 punts
3-Antonio Caballé (Puelles)=2 punts
VERDUM
1-Jesus Hernández (Agramunt)=52 punts
2-David Barrera (Agramunt)=23 punts
3-Ramon Martinez (Agramunt)=19 punts
CADERNERA
1-Eugeni Gimenez (Anglesola)=90 punts
2-Aurelio Giménez (Tarrega)=70 punts
3-Miguel Fernández (Agramunt)=58 punts
Concurs fira del caçador de Tàrrega
El dia 26 de setembre de 2004 es va fer un concurs de cant d'estil a la fira del caçador de Tàrrega, on hi participaren un total de 86 ocells repartits de la següent manera: 33 caderneres, 21 passarells, 11 pinsans, 16 verdums i 5 híbrids.
Les classificacions van ser les següents:
PINSÀ
1-Eugeni Giménez (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=64 punts
2-Antonio Caballé (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=62 punts
3-David Marco (Club Ocellaire Pla d'Úrgell)=30 punts
PASSARELL
1-Francisco Fernández (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=97 punts
2-José Antonio Vivanco (Club Ocellaire Pla d'Úrgell)=94 punts
3-Judith Solans (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=52 punts
VERDUM
1-Francisco Carmona (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=27 punts
2-Idelfonso Ligero (Club Ocellaire Pla d'Úrgell)=19 punts
3-Ruben Guerrero (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=16 punts
CADERNERA
1-Cristian Campos (Club Ocellaire Pla d'Úrgell)=141 punts
2-Eugeni Giménez (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=136 punts
3-Jaume Bala (Club Ocellaire Pla d'Úrgell)=106 punts
Concurs Fira del Torró d'Agramunt
El dia 10 d' Octubre es va fer un concurs de cant d'estil amb molta asistència de públic, on hi participaren un total de 143 ocells repartits de la següent forma, 58 caderneres, 29 passarells, 19 pinsans, 28 verdums i 9 híbrids.
Els premis van ser els següents:
PINSÀ
1-Manel Vara (S.O.El Ram de Lleida)=70 punts
2-Manel Vara (S.O.El Ram de Lleida)=62 punts
3-José Gallardo (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=28 punts
PASSARELL
1-Miguel Fernández (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=251 punts
2-Miguel Fernández (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=189 punts
3-Manel Vara (S.O.El Ram de Lleida)=151 punts
VERDUM
1-Sol Casanvas (S.O.El Ram de Lleida)=191 punts
2-Francisco Carmona (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=44 punts
3-Juan Costa (S.O.El Passarell de Solsona)=38 punts
CADERNERA
1-José Manuel Gómez (S.O.Ilerdense de Lleida)=264 punts
2-Francisco Garcia (S.O.Ilerdense de Lleida)=245 punts
3-José Manuel Gómez (S.O.Ilerdense de Lleida)=160 punts
El dia 27 de Setembre de 2003 es va fundar la Societat Ocellaire l'Estesa d'Agramunt.
La societat va sorgir quan un grup d'ocellaires d'Agramunt es van atrevir a tirar endavant un projecte, que ja portaven un temps rumiant de fer-lo realitat i un cert dia es van posar d'acord per tirar endavant tota la paperasa que avui dia demanen per qualsevol cosa.
El primer que vam fer va ser informar-nos de tots els papers que en feien falta per fundar la societat.
Vam anar a Esports de Lleida on ens van donar tots els formularis que necesitavem, un cop vam tenir tots els papers vam començar a realitzar les gestions, un dels requisits era que havia de ser fundada per 12 membres, els quals són el cor de la societat i dels projectes que teniem en ment.
Els socies fundadors de la societat són: Sr.Juanjo Mendoza (president), Sr.Miguel Angel Fernández López (sots-president), la Sra.Judith Solans Puigredon (Secretaria), la Sra.Patricia Catro Martinez (tresorera) i com a vocals el Jesus Hernández Zorro, Antonio Caballé Mestre, Juan Antonio Mendoza Barbero, Francisco Fernández Caler, Félix Mendoza Pérez, Joan Carabasa Ros, Joan Carabasa Infante, José Morenate Lorente i Ramon Martinez Bautista.
Deprés de fer tots els papers la Junta Directiva es va reunir per preparar la temporada 2004 amb molt d'entusiasme i espenta, es va fer un volador per posar tots els ocells que no servien per concursar que posteriorment es deixaben anar, es va buscar una seu social per fer el concuros de cant de taula, que va ser el Bar Tres Hermanos, d' Agramunt, i ens vam inscriuré a la Federació de caça de la Territorial de Barcelona, on vam entrar dintre de la comarca Manresa-Berga, i ens van donar data per realitzar el nostre primer concurs Territorial, va ser el 22 de Febrer al col.legi Macià Companys, i així va neixer la societat Ocellaire l'Estesa d'Agramunt.
TEMPORADA 2004
Aquest va ser el nostre primer any com a societat federada legalment i teniem una gran cantitat de projectes que vam dur a terme.
Aviada d'ocells
El dia 15 de febrer, es va fer una aviada d'ocells i una xocolatada popular, aquest dia van venir els anelladors del Departament de Medi Ambient on van procedir a l'anellatge dels ocells, es van deixan anar un total de 30 ocells de les quatre plomes que ens deixen capturar, eren ocells no aptes i sense qualitats per participar en concursos de cant d'ocells. Pel que fa a la xocolatada, va estar molt concorreguda on quasi be es va acabar tota, la xocolata desfeta que va sobrar, l'entitat la va portar a la residència geriatrica de cal Mas Vell d'Agramunt.
Concurs ocellaire federatiu (comarcal Manresa-Berga)
El dia 22 de febrer es va fer el nostre primer concurs oficial, la modalitat era de rapidesa i on hi van participar un total de 187 ocells repartits de la següent manera: 33 pinsans, 40 passarells,48 verdums i 66 caderneres.
Els guanyadors per categories van ser els següents:
PINSA
1-José Manuel Jurado (S.O.Sallent)
2-Manuel Giraldes (S.O.Súria)
3-Lluis Marginet (S.O.Berga)
4-José Manuel Jurado (S.O.Sallent)
5-Lluis Marginet (S.O.Berga)
6-Julian Marin (S.O.Poniente)
PASSARELL
1-Julian Marin (S.O.Poniente)
2-José Maria Mateo (S.O.La Jove)
3-Julian Marin (S.O.Poniente)
4-Manuel Giraldes (S.O.Súria)
VERDUM
1-Julian Marin (S.O.Poniete)
CADERNERA
1-Jordi Rodriguez (S.O.La Jove)
2-Josep Puigredon (S.O.Igualada)
3-Julian Marin (S.O.Poniente)
Concurs cant de taula social (classificació temp.2004)
PASSARELL
1-Juan Carlos Duran (Vilanova del Camí)=10 punts
2-Miguel Fernández (Agramunt)=7 punts
3-Antonio Caballé (Puelles)=2 punts
VERDUM
1-Jesus Hernández (Agramunt)=52 punts
2-David Barrera (Agramunt)=23 punts
3-Ramon Martinez (Agramunt)=19 punts
CADERNERA
1-Eugeni Gimenez (Anglesola)=90 punts
2-Aurelio Giménez (Tarrega)=70 punts
3-Miguel Fernández (Agramunt)=58 punts
Concurs fira del caçador de Tàrrega
El dia 26 de setembre de 2004 es va fer un concurs de cant d'estil a la fira del caçador de Tàrrega, on hi participaren un total de 86 ocells repartits de la següent manera: 33 caderneres, 21 passarells, 11 pinsans, 16 verdums i 5 híbrids.
Les classificacions van ser les següents:
PINSÀ
1-Eugeni Giménez (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=64 punts
2-Antonio Caballé (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=62 punts
3-David Marco (Club Ocellaire Pla d'Úrgell)=30 punts
PASSARELL
1-Francisco Fernández (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=97 punts
2-José Antonio Vivanco (Club Ocellaire Pla d'Úrgell)=94 punts
3-Judith Solans (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=52 punts
VERDUM
1-Francisco Carmona (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=27 punts
2-Idelfonso Ligero (Club Ocellaire Pla d'Úrgell)=19 punts
3-Ruben Guerrero (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=16 punts
CADERNERA
1-Cristian Campos (Club Ocellaire Pla d'Úrgell)=141 punts
2-Eugeni Giménez (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=136 punts
3-Jaume Bala (Club Ocellaire Pla d'Úrgell)=106 punts
Concurs Fira del Torró d'Agramunt
El dia 10 d' Octubre es va fer un concurs de cant d'estil amb molta asistència de públic, on hi participaren un total de 143 ocells repartits de la següent forma, 58 caderneres, 29 passarells, 19 pinsans, 28 verdums i 9 híbrids.
Els premis van ser els següents:
PINSÀ
1-Manel Vara (S.O.El Ram de Lleida)=70 punts
2-Manel Vara (S.O.El Ram de Lleida)=62 punts
3-José Gallardo (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=28 punts
PASSARELL
1-Miguel Fernández (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=251 punts
2-Miguel Fernández (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=189 punts
3-Manel Vara (S.O.El Ram de Lleida)=151 punts
VERDUM
1-Sol Casanvas (S.O.El Ram de Lleida)=191 punts
2-Francisco Carmona (S.O.L'Estesa d'Agramunt)=44 punts
3-Juan Costa (S.O.El Passarell de Solsona)=38 punts
CADERNERA
1-José Manuel Gómez (S.O.Ilerdense de Lleida)=264 punts
2-Francisco Garcia (S.O.Ilerdense de Lleida)=245 punts
3-José Manuel Gómez (S.O.Ilerdense de Lleida)=160 punts
sábado, 11 de febrero de 2012
METODES DE CAPTURA
Per guarirnos d'ocells hi han dos metodes de captura que ens permet l'Administració o millor dit que ens permetia perquè desde l'any 2008, un metode tan tradicional a Catalunya com era la captura amb vesc, ens ho varen prohibir. Actualment només ens permeten la captura amb xarxa abatible i en unes condicions molt controlades i extrictes que han fet minvar molt l'afició als ocells.
Les espècies que ens permeten capturar a Catalunya són, el pinsà comú, el passarell comú, el verdum i la cadernera.
XARXA ABATIBLE
La xarxa la formen dos troços de tela de forma rectangular, on es disposen a terra i es tanquen en forma de llibre, d'aqui li ve el nom de xarxa de llibre, es col.loquen a terra i es fixa una banda amb uns claus fixes, als extrems es lliguen les varelles, a la part posterior se col.loca la mestra amb uns tensors i a la part davantera es posa el "tiro".
Hi han diferents mesures de xarxa que van desde els 2 metres de llarg fins als 12 metres, com mes gran és mes zona de captura agafa.
A dins de les teles si sol col.locar arbustos, cards i herves que li agraden als ocells que pretenem capturar, també si posen les cimbeleres, amb les seves montes corresponents, que són ocells ensinistrats que van amb un arnés i la seva funció es atreuré els seus congeneres per fer-los entrar dins de les teles i es llavors quan una vegada dins, l'ocellaire acciona el metode de captura tivant del "tiro" per capturar els ocells que hagin entrat.
EL VESC O L'ABRET
La modalitat de captura amb vesc consisteix en posar unes varetes als arbres o arbustos, anemenades creueres, impregnades d'una substancia enganxosa, anomenada vesc, que en quan els reclams, amb el seu cant atrauen als seus congeneres, en posarse al lloc on hi ha posada una creuera queden enganxats i es quan l'ocellaire els captura.
Actualment aquesta modalitat està prohibida a Catalunya perquè aleguen que no es selectiva, com be ja saben que la seva selectivitat es de un 99% perquè nomes es capturen els ocells que atreuen els reclams i que són de les espècies que es volen capturar, excusa ecologista que ens posen per alegar que no es selectiva la captura amb vesc.
Les espècies que ens permeten capturar a Catalunya són, el pinsà comú, el passarell comú, el verdum i la cadernera.
XARXA ABATIBLE
La xarxa la formen dos troços de tela de forma rectangular, on es disposen a terra i es tanquen en forma de llibre, d'aqui li ve el nom de xarxa de llibre, es col.loquen a terra i es fixa una banda amb uns claus fixes, als extrems es lliguen les varelles, a la part posterior se col.loca la mestra amb uns tensors i a la part davantera es posa el "tiro".
Hi han diferents mesures de xarxa que van desde els 2 metres de llarg fins als 12 metres, com mes gran és mes zona de captura agafa.
EL VESC O L'ABRET
Actualment aquesta modalitat està prohibida a Catalunya perquè aleguen que no es selectiva, com be ja saben que la seva selectivitat es de un 99% perquè nomes es capturen els ocells que atreuen els reclams i que són de les espècies que es volen capturar, excusa ecologista que ens posen per alegar que no es selectiva la captura amb vesc.
domingo, 5 de febrero de 2012
MODALITATS DE CONCURSOS A CATALUNYA
Actualment a Catalunya trobem tres modalitats de concursos de cant d'ocells fringil.lids, que son les següents:rapidesa, resistència i cant d'estil.
Concursos de rapidesa: Aquest concursos es practiquen principalment a la comarca de Barcelona, Manresa-Berga, Tarragona i Lleida. Serien comparables a una carrera de cent metres llisos, els ocells es disposen en les seves gàvies de concurs una a tocar de l'altra separada per cartrons i sel's dona un temps que a mesura que es van fent remeses (o sigui tandes) es va escurçant i es van eliminant a mesura que va pasant el temps, aixi fins que queden sis ocells, aquest sis ocells son els que guanyen i es fa l'última remesa que s'anomena corona.
Els pinsans es jutgen de manera diferent van segons les cantades que fan i llavors es marquen a un suro que hi ha sobre la gàvia i guanya el que més cantades té, també val a dir que el pinsa que fa les cantades d'estesa, cada cantada val per 10 de normals.
Concursos de resistència: Aquest concursos es practiquen principalment a la comarca de Vic i son molt arraigats d'alla, es on es troben les societats ocellaires més antigues de Catalunya, son diferents als de rapidesa peró al mateix temps similars, els ocells s'encartonen igual i sel's dona més temps, llavors totes les espècies es van marcant de la mateixa forma que es marcaben els pinsans, un suró sobre la gàvia i guanyen els 12 ocells que més cantades fan en el temps atorgat.
Aquestes modalitats són úniques i exclusives de Catalunya.
Concursos de cant d'estil: Aquest concursos es pràctique a tot Espanya i arreu del món. Als ocells se'ls i ensenya unes cantades i segons unes planilles se van puntuant segons les cantades que realitzen els ocells. Hi ha notes que puntuen positivament i notes que puntuen negativament, al final guanyen els ocells que mes punts positius a aconseguit.
Concursos de rapidesa: Aquest concursos es practiquen principalment a la comarca de Barcelona, Manresa-Berga, Tarragona i Lleida. Serien comparables a una carrera de cent metres llisos, els ocells es disposen en les seves gàvies de concurs una a tocar de l'altra separada per cartrons i sel's dona un temps que a mesura que es van fent remeses (o sigui tandes) es va escurçant i es van eliminant a mesura que va pasant el temps, aixi fins que queden sis ocells, aquest sis ocells son els que guanyen i es fa l'última remesa que s'anomena corona.
Els pinsans es jutgen de manera diferent van segons les cantades que fan i llavors es marquen a un suro que hi ha sobre la gàvia i guanya el que més cantades té, també val a dir que el pinsa que fa les cantades d'estesa, cada cantada val per 10 de normals.
Concursos de resistència: Aquest concursos es practiquen principalment a la comarca de Vic i son molt arraigats d'alla, es on es troben les societats ocellaires més antigues de Catalunya, son diferents als de rapidesa peró al mateix temps similars, els ocells s'encartonen igual i sel's dona més temps, llavors totes les espècies es van marcant de la mateixa forma que es marcaben els pinsans, un suró sobre la gàvia i guanyen els 12 ocells que més cantades fan en el temps atorgat.
Aquestes modalitats són úniques i exclusives de Catalunya.
Concursos de cant d'estil: Aquest concursos es pràctique a tot Espanya i arreu del món. Als ocells se'ls i ensenya unes cantades i segons unes planilles se van puntuant segons les cantades que realitzen els ocells. Hi ha notes que puntuen positivament i notes que puntuen negativament, al final guanyen els ocells que mes punts positius a aconseguit.
HISTORIA OCELLAIRE A CATALUNYA
Com ja sabeu els ocellaires no hem nascut fa quatre dies, fa molts i molts anys que estem entre la societat i les cultures. Hi han escrits que mostren perfectament que fa segles que existim, com per exemple el primer llibre que es pública a Espanya d'ocells en captivitat datat en l'any 1604 i escrit pel Sr.Juan Bautista Xamarro, inclús es coneixen uns escrits de Canton "el vell" 243-149 anys a.c que els nobles romans posseïen en gàvies de marfil i argent uns ocells, que era problable que fossin pinsans, que es valoraben més que els esclaus.
Anys enrera els ocells eren capturats per guarir-se d'aliment pero a mesura que van anar pasant els anys els ocells cantaires es van començar a valorar pel seu cant i es van començar a fer concursos entre la gent dels pobles, i aqui va començar l'inici dels concursos ocellaires a Catalunya.
No es pot donar una data exacta de l'inici dels concurso a Catalunya pero es té referencia de que en els arxius del Bisbat de Vic hi han escrits que els hi donen més de 500 anys d'antiguitat, també tenim constancia que a finals dels segle XVII ja es realitzaven concursos al barri de Sant Andreu i una de les probes definitives de que fa molts anys que es realitzen concursos de cant d'ocells a Catalunya són els programes com per exemple, la ciutat de Manresa celebra l'any 1864 una exposició i concurs d'ocells, a Vic al 1878, a la rambla de Roda de Ter al 1879, a Sabadell al 1945 i a Manresa al 1961 celebren el seu centenarí, l'any 1974 San Vicens de Torelló compleix el seu 125 aniversari i aixi no parem de trobar dades dels anys que existim, posiblement som les entitats més antigues de tot Catalunya.
Aixó es una mostra que pertanyem a la cultura de Catalunya i hem de lluitar tots plegats per no desapareixer mai i no quedar en un record de la Hisòria.
No es pot donar una data exacta de l'inici dels concurso a Catalunya pero es té referencia de que en els arxius del Bisbat de Vic hi han escrits que els hi donen més de 500 anys d'antiguitat, també tenim constancia que a finals dels segle XVII ja es realitzaven concursos al barri de Sant Andreu i una de les probes definitives de que fa molts anys que es realitzen concursos de cant d'ocells a Catalunya són els programes com per exemple, la ciutat de Manresa celebra l'any 1864 una exposició i concurs d'ocells, a Vic al 1878, a la rambla de Roda de Ter al 1879, a Sabadell al 1945 i a Manresa al 1961 celebren el seu centenarí, l'any 1974 San Vicens de Torelló compleix el seu 125 aniversari i aixi no parem de trobar dades dels anys que existim, posiblement som les entitats més antigues de tot Catalunya.
Aixó es una mostra que pertanyem a la cultura de Catalunya i hem de lluitar tots plegats per no desapareixer mai i no quedar en un record de la Hisòria.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)